tres progressos

Segur que cada dia en fem una bona pila de progressos (encara que alguns dies costin més de trobar). Avui n'hi ha hagut uns quants de molt evidents. Per això anem a dormir contents... (bé de moment, encara no dorm ningú, que al Pipe li costarà, encara).
Al matí ens hem tornat a banyar a la piscina de l'hotel de Valledupar. No sabem si els dies que ens queden aquí tindrem oportunitat de tornar-hi, per tant, potser se'ns acaba la temporada d'aigua per uns quants mesos (a Bogotá fa fresca perquè és molt alt i a Catalunya deu fer fred, oi?). El Rafa ja és una mica peix. Avui s'ha posat a la piscina fonda sense flotadors de cap mena i ha nedat sense agafar-se amb ningú. Encara no ha après a respirar mentre neda, però avui ho ha resolt fent servir la tècnica del dia dels peixets. Ha agafat ulleres i tub (regals d'aniversari) i ha nedat amb el cap sota l'aigua. Si ara es veu com entrava ben agafat del pare i inflat de flotadors fa 20 dies a una piscina de poc més d'un pam d'aigua es posa a riure. Ara es llença a l'aigua (de panxa), hi flota... i quasi hi neda. N'ha après molt en poc temps. I sobretot ha demostrat que, tot i que té respecte a l'aigua, és molt valent. Tan de bo tot li fos tan fàcil! Primer progrés del dia.

Per passar estones a l'habitació de l'hotel vem arribar prou carregats amb jocs i joguines des de Catalunya. Als nens els ha fet il·lusió tot el que els hem anat donant o deixant al seu abast. I també tots els que hem hagut de comprar d'emergència (com vem venir sense cotxes?). I també tota la pila de joguines que ens han anat donant en menús infantils d'alguns restaurants. Però alguns jocs no han acabat de triomfar, sobretot els que requereixen concentració, memòria i/o seguir unes regles. L'ajuda de les TIC ens ha anat molt bé en aquest aspecte. Ara que el Rafa ja domina el ratolí (que ràpid que aprèn això la canalla sense que ningú els ho expliqui) ha estat capaç de passar-se hores fent jocs de memòria, d'observació o de lògica. I algun de prou difícil el fa bé. Els jocs d'ordinador tenen l'avantatge que no es deixen fer trampes ni canviar de regles a cada minut i que tenen dibuixets i musiquetes molt atractius. La pega és que ara ja no només hem de limitar els temps de tele... ja també el d'ordinador (com més o menys tothom, no?). Segon progrés del dia, doncs.
I finalment ens hem posat una prova moooolt difícil. Deixar els nens amb només un dels pares durant més de quinze minuts (el nostre rècord fins ara). Avui després de dinar la Teresa ha anat a la perruqueria i el Xavi s'ha quedat dues hores i mitja "solo ante el peligro". La veritat és que el Pipe ho ha posat fàcil: s'ha adormit abans de dinar (ens hem hagut d'endur el seu dinar a l'hotel) i, amb una petita interrupció en arribar a l'hotel) ha fet una migdiada de llarga durada. Mai no havia dormit tanta estona al migdia en tots aquests dies! A més el Rafa ha estat molt bé i, per tant, tot ha anat oli en un llum. Per postres, quan ha arribat la Teresa ha fet una pluja d'aquelles grosses del tròpic i no hem sortit de l'hotel. Dies enrera això ens hauria significat una guerra mundial. I avui hem passat la tarda la mar de calmats i feliços. Serà que anem estant més tranquils? Tot i amb prudència... tercer progrés.
Ah! I un progrés extra (de regal): el Pipe ja ens fa bastants petons... sobretot (la veritat sigui dita) se'ls fa a ell mateix quan es veu al mirall. Es troba irresistible, però ja que es posa autocarinyós, llavors ens en regala uns quants als pares i al germà. Ole ole.

Aquest matí el Rafa ha estat supercontent quan ha descobert una tovallola a la seva mida (ens hem equivocat i en lloc de la de bany, n'hi hem donat una de mans... ;o)

 El Rafa buscant el tresor

 Vestio pa matá (je, je, però de peixets no n'hi ha a la piscina i amb aquesta arma...)