dissabte, 26 de novembre del 2011

anècdota matinal i ja tornem a fer maletes

Avui ha estat el darrer dia a Cartagena. Aquests dies el Rafa ha passat molts gelos del Pipe, potser perquè el Pipe està una mica pioquet i el mimem una mica. A ell també li dediquem molt temps, però ha accentuat les seves actuacions com a bebé. I com que aquests dies fem passejadetes per la ciutat, se li ha accentuat la necessitat que el portem a coll. Aquest matí ha demostrat fins on és capaç d'arribar quan, en no voler-lo dur a coll (acabàvem de sortir de l'hotel) s'ha assegut a la vorera ,veient que l'esperàvem pacientment que acabés de reposar, s'ha posat a plorar foramida i a dir que li feia molt mal la cama i que no podia caminar. Nosaltres ja sabíem que era una mentidota, però la gent que passava, no.
Amb això hem pogut comprovar de primera mà la sensibilitat que té la població colombiana vers el maltractament infantil (malauradamet en aquest país, és un problema molt greu). Al cap d'un moment s'ha aturat un home preguntant què passava i ha intentat donar un cop de mà convencent el Rafa de lo grandot i valent que és (infructuós...), però la sorpresa ha estat quan ha arribat un policia perquè una persona l'havia alertat que hi havia un nen plorant al carrer. Je, el Rafa de gran vol ser policia i s'ha quedat de pedra. Sort que el policia ràpidament ha vist de què anava el tema i ha marxat. Això ha servit per aixecar el Rafa... i tornar a ser el de sempre: caminar sense problemes, saltant i corrent quan li ha vingut de gust, i insistint de tant en tant en la necessitat imperiosa que el portem a coll. Malgrat tot, ha millorat molt el seu comportament respecte els primers dies i continuem treballant... ell està fent un esforç molt gran i se'n va sortint. Endavant Rafel!
A la tarda hem visitat el castell Sant Felip de Barajas. Molt xul.lo. Hi volíem anar en taxi, però al final hem arribat xino-xano. Us posem unes fotos de la visita i ens en anem a fer les maletes, que demà tornem altra vegada a Valledupar. 8 hores de viatge en bus! a veure si ho resistim...

Hem fet el cim!
Hi havia aquesta bandereta
Des del castell hi ha unes grans vistes de la ciutat antiga
Típica postura del Pipe que significa: ja en tinc prou de caminar, ara em portes a coll! de bon rotllo, eh? (quan no hi ha tan bon rotllo hi afegeix banda sonora ;O)
Ens ha sorprès molt veure que el castell està fet de blocs de corall i totxo! es nota que som a un mar tropical...
El Rafa continua amb la dèria dels canons... (je, je el Pipe també s'hi ha enfilat, però pensant-se que era un cotxe...)
Vista del recinte superior. Hi havia una gentada!
Ni idea de què estava fent el Pipe, però la foto és maca, no?
El Rafa fent-nos de guia cap a la sortida del castell. Deia: seguiu-me!
Mitja tarda al castell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada