El Rafa està espantat. Molt. Quan ens els van presentar va plorar. Estava trist i tenia por. Però sempre va estar correcte. Sabia els nostres noms, ens identificava i es deixava que l'agaféssim. El Pipe anava fent. Si li portàvem un regal, ganga. Ara, de tant en tant aixacava les espatlles, que veiem que és el seu senyal de dir "no entenc res" o "a mi que m'expliques".
Allà a la seu del ICBF hi havia molta gent que s'estima molt els dos nens. Fins i tot hi havia la família substituta. Això ho va fer més difícil. Quan una de les "jefes" d'allà va veure que cali canviar la dinàmica, va agafar el seu cotxe, va encabir-nos-hi alls dos nens, a nosaltres i a dues psicòlogues i ens va dur prop de l'hotel.
El cotxe va fer miracles. El Rafa ens va començar a explicar coses i va començar a somriure. El Pipe (que s'adorm als cotxes) se'ns va adormir a la falda, que sempre dóna confiança.
I al centre comercial, amb un gelat pel mig tot va començar a ser una passada. Ja érem el papi i la mami. I el Rafa ens va començar a explicar coses i vem començar a jugar. El Pipe volia moure's (quina moto), peròli semblava bé fer-ho agafat de la mà.
La Teresa li va ensenyar una cançó al Rafa i va triomfar.
Després ens vem fer un tip de jugar amb la bossa de joguines de l'habitació. I ens vem fer una immersió de castellà del carib i ells van aprendre les primeres paraules en català (i en castellà de Catalunya, també).
A la tarda, el Pipe va demostrar que també està espantat. I aquest quan plora es fa notar. Per exemple, li va fer por la porta de l'habitació (això que les educadores ja els havien fet passejar per l'hotel per a que coneguessin l'entorn), o quan es va fer fosc. I es posa com una mona quan li hem dde canviar els bolquers.
A la nit ha costat dormir. Però déu n'hi do lo bé que ha anat. Ara dormen encara, però aviat es despertarn, que aquí van a l'horari de les gallines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada