Arriba el Nadal a Bogotà

Dies enrere estàvem una mica espantats per l'arribada a Bogotà. Quan hi vam ser la primera vegada ho vam passar malament pel mal de cap i no ens podíem imaginar el resultat combinat del nostre maldecap i d'haver d'estar pels nens (que potser també tindrien mal de cap...). I no, tots ens hem trobat perfectament. Quin descans!!
La principal novetat que hem trobat en arribar a Bogota és el fred. Aquesta nit jo diria que qui més qui menys s'ha despertat de fred. Hem acabat tots canviats de llit i ens hem llevat molt més d'hora del que calia. El Rafa fins i tot de dia s'ha posat dins el llit per a veure la tele. Home, no és que faci molt fred (al carrer hi ha gent que va en màniga curta), però el canvi de temperatura ha estat brutal i devem estar enfredorits. 
El matí l'hem dedicat a fer gestions: advocada, passaports colombians (només 1 hora! i els podem anar a recollir a partir de dilluns), fotos per als visats, pagaments pendents.
Mmmmh el dinar ha estat boníssim. Cuinen molt bé en aquesta casa.
Ben dinat el pare ha anat a cercar el darrer document de l'ICBF: 2 hores. Aquesta vegada ha estat degut exclusivament al trànsit (la gestió han estat 20 minuts). Bogotà és una ciutat enooooorme amb més de 7 milions d'habitants (je, je, ells consideren Valledupar amb només 400.000 habitants una ciutat petita). Nosaltres l'hem voltada bastant en cotxe i encara no ens en fem el càrrec. La majoria de carrers que hem vist són de cases d'alçada mitjana o baixa. És una ciutat amb molts arbres i els jardins fan enveja. Hi ha molt, molt trànsit (tot i que hi ha circulació restringida per matrícules) i la contaminació és increïble, això que plou cada dia!
Pel que hem conegut, Colòmbia és un país de grans contrastos. La gent amb qui hem contactat tots viuen aparentment bé i es declaraven contents de viure al seu país. També ens hem adonat que a Colòmbia la gent passa amb molt menys dels nostres estàndars. I estem convençuts que viuen bé.  Però al seu costat hem vist molta gent que donava la impressió de passar moltes penalitats. A Valledupar els natius tenien molt bon aspecte, perquè tenien un centre d'acollida on es podíen adreçar per a fer-hi estada, però els que vam veure a Santa Marta, de debó que feien molta llàstima. Per sort, a la gent que viu molt bé no els hem conegut, tot i que sabem que hi són. 
Pel que fa a la societat colombiana, hi ha dues qüestions que ens han sorprés molt: la gran capacitat d'emprenedoria que tenen. Està ple de microempreses: petits quioscs on venen sucs de fruita o fruita tallada, qualsevol cosa per menjar o beure, gent que lloga telèfons mòbils per minut, venedors de tot el que us pugueu imaginar, gent que porta paquets... Avui, per exemple, hem vist un noi venent plantes de nadal a un semàfor! L'altre tema que, tot i el que ens arriba per la premsa, no ens podíem imaginar és que aquí hi ha una economia submergida impressionant (la majoria d'aquests microempresaris, per exemple...). Però això potser és el de menys, el pitjor és la gran corrupció derivada de les obres i serveis públics. El diari en va ple cada dia. Aquí, si els expliquem els casos de corrupció que ens indignen, ho trobarien pecata minuta... La veritat és que ens fem creus que aquest país funcioni veient la gran quantitat de diners que circulen submergidament. Fins i tot hem arribat a saber que part dels diners que hem pagat per a "certificacions i apostil.les" són per a suborns a funcionaris... Això és horrorós. No sabem com se'n podran sortir. Tanmateix, hem conegut gent magnífica que confien en el futur del seu país.
Un altre tema del que no es parla és de la violència. A les ciutats no es coneix res, però pel que ens han explicat els colombians amb els que hem fet més confiança, a les poblacions de les muntanyes encara n'hi ha molta de violència. Sense anar més enllà, la família dels nostres fills va ser desplaçada cap a Valledupar a causa de la violència. Casualment, els dies que erem a Santa Marta hi va haver un atemptat a Valledupar en un indret ben proper a les zones que hem freqüentat (una granada contra un ramader, sense massa conseqüències que nosaltres sapiguem).
Eps! ja torno al tema. Per la tarda, després de la pluja forta, hem anat cap a l'hotel de les nostres amigues filles d'italians, que van arribar ahir. Han estat molt contentes de retrobar els nens i ells encara més contents perquè al seu hotel hi havia un arsenal de bicicletes de totes mides i s'ho han passat molt bé jugant. A veure si podem fer alguna altra trobada abans de marxar! Les notícies que ens han donat els italians del seu expedient no són gens bones: els han endarrerit les previsions 3 setmanes més. I ells van començar com nosaltres! Ara que ens trobem envoltats de famílies adoptives, ens adonem que nosaltres amb 5 setmanes, potser haurem anat de pressa i tot. Es ben bé que tot depèn del punt de vista amb què t'ho mires, eh?
Després de la visita de cortesia, hem anat a veure la decoració nadalenca d'una perruqueria, No us perdeu les fotos. Bestiaaaaal. Es veu que és el perruquer de moda a Bogotà. I finalment a sopar i a dormir, que demà serà un altre dia ple d'emocions. 
Dedicarem el cap de setmana a fer vacancetes altra vegada i dilluns és sant tornem-hi. Je, je, reprendrem les apassionants aventures de la família Ros-Clotet: aconseguiran els nostres herois
agafar el vol del dimarts al vespre? doncs ho intentarem. Sí, sí el que llegiu, que intentarem tornar el dia 6 tal com estava previst (oeee, oeeeee). Això depèn de si obtenim a temps la visa d'entrada per als nens o no. Ho sabrem dilluns a les 11h (si hem tingut temps de recollir els passaports i que ens facin la sol.licitud de visa abans de les 11). No obstant, la visa no ens la donarien fins dimarts al matí, poques hores abans de ser a l'aeroport... Emoció assegurada fins al darrer minut!!!
Ah! avui a les 20h s'inaugurava oficialment la il.luminació nadalenca a Bogotà amb un castell de focs, que no hem vist perquè ja havíem acabat els torrons...

El Rafa s'ha passat el dia enfredorit, embolicat en els llençols bo i vestit

Sempre convidem gent a jugar a l'habitació, i més si són nenes...Estem molt bé en aquesta casa, la porta de l'habitació sempre és oberta i els nens van i vénen com els sembla

 Avui hem pogut disfrutar una estoneta del jardí: entre que s'ha eixugat i que ha tornat a ploure...

Dues imatges del Bogotà que coneixem

Passejant sota la pluja. El Pipe també duia el seu paraigües, però a l'hora d'obrir-lo s'ha adonat que hi havia un conflicte entre presumir de paraigües i anar a coll.

Jugant a bicicletes amb la Kelly i l'Anna Maria

Aquesta és la cara oficial del Pipe quan es deixa fer una foto

 Hi havia tot mena de vehicles per a bellugar-se

 Com els agrada aquest balancí als nens! els recorda els dels parcs de Valledupar?

La perruqueria convertida en castell per Nadal. Espectacular! És un edifici ordinari, no us penseu, però l'han "forrat" amb aquesta aparença

 La N de l'entrada significa Norberto i la perruqueria, que ocupa tot l'edifici, es diu D'Norberto

 També hi havia ossos polars! i l'interior era impressionant, però no hem gosat a fer fotos...