Ara ve la baixada

Avui hem deixat Valledupar. El Rafa i el Pipe ho han viscut amb certa indiferència. Emocionats per l'avió i contents segurament perquè, després de tres dies avorridots i nerviosos, ens veien contents a nosaltres. Però estàvem deixant el lloc on han viscut fins ara, el seu origen... un lloc al que potser voldran tornar algun dia quan siguin més grans. O potser no. Això dependrà d'ells.
I han agafat el seu primer avió. Al Rafa li ha encantat. Fa dies que en parlàvem i avui ha pogut gaudir-ne molt. Al Pipe també li deu haver agradat molt: ha vist que allò s'enlairava i volava i semblava segur i s'ha adormit al tercer minut de vol.

I hem arribat a Bogotà. Tornem als dos mil sis-cents i pico de metres d'alçada. Per tant, segur que ara ja tocarà baixar des d'aquesta alçada.
Hem arribat a una mena d'hostal especialitzat en famílies adoptants. Una caseta petita amb mitja dotzena d'habitacions i evidentment preparada per tenir nens en la que tenim pensió completa (i no s'ah d'escollir el menú! oleole). Tot i ser atrotinadeta ens ha encantat. Els dos nens, amb la seva habitual capacitat de relacionar-se amb altres nens han passat una tarda magnífica, feliços. El Pipe eufòric i tot.
I a Bogotá nosaltres ens sentim més a prop de casa. En realitat estem més lluny: Bogotá encara és més al sud. Però ja no hi fa aquella calor tropical (aquí sempre fa el temps de mitjans de tardor de Catalunya, però amb mooolta més pluja). Hem anat a parar a un barri força comercial i d'aspecte més semblant a les ciutats d'Europa. És prou bonic i, tot i fer una tarda lletja i que hi ha un trànsit de mil dimonis, el Rafa i el Xavi hem anat a comprar sabó a uns cinc-cents metres de l'hostal i hem estat molt bé.
I a Bogotá el Rafa ha descobert que teníem jerseis i xandalls per ells. De fet, ha après els noms d'aquestes peces de roba que no havia vist mai. La cara d'alegria que ha posat quan ha vist les dues peces de roba que eren per ell (la primera a l'avió i la segona a l'hostal) ha estat genial.

Demà toca fer el passaport colombià dels nens. El cap de setmana, que no podrem fer gestions, farem alguna sortida cultural. Ja veurem quina.
Les fotos del dia comencen amb una sèrie de Valledupar, després l'aeroport i l'avió i finalment les fotos de l'hostal de Bogotá.
Valledupar és la ciutat del "Vallenato", la que té més arbres de Colòmbia i, sobretot, la del Rafa i el Pipe. Una ciutat de contrastos i de calor. Hi hem passat, en dues tongades, més de quinze dies.

En aquesta zona exploten molt carbó i ara és una de les fonts de riquesa. Aquesta mostra és a l'aeroport.

Marxem...

Valledupar des de l'aire.

Ja som a l'hostal de Bogotá. El Pipe fent acostaments a la Diana. Ella s'ha fet una mica esquerpa, de moment.

 El Rafa ha tret els seus colors i llibres de pintar i ha compartit el joc amb dues noies. La de la dreta només parla anglès. Cap problema, el Rafa ens demana sovint veure el Discovery kids en anglès si la tele té versió dual. No n'entèn ni papa, però li deu agradar l'accent.

I el Pipe deixa el bressol i dorm en llitet per primera vegada.., esperem que no caigui, encara que té un bon gruix de coixins. de seguretat...