aprenent

Tots plegats anem aprenent coses. Els grans i els petits. Avui les rutines que intentem anar establint han funcionat força bé. I hem estat molt tranquilets.
El Rafa és un nen polièdric. Per algunes coses és molt gran, per altres entendridorament petit. Just el que esperàvem, per cert. Sembla prou còmode en la situació actual, però segueix fent-li por el futur immediat. Quan les treballadores del ICBF li parlen d'Espanya, per exemple, no en vol saber res (el que no sap és que, per altres motius, nosaltres tampoc, jeje). Vol agradar i portar-se bé. Però molt sovint no sap com. Fàcilment es posa nerviós i llavors s'arma la de Troia. Brutal. Sobretot a les tardes. Però amb molta paciència acaba entenent-ho. Avui hem practicat el sistema tibetà (quan es comença a posar nerviós li fem fer omms). I oli en un llum. Fent una suma ens ha dit més vegades que ens estimava que no pas tot el contrari. Qui no es conforma...
El Pipe és un seductor. També té aspectes de nen més petit. Fa rodar el món al seu voltant amb certa facilitat. El seu somriure, els seus crits i plors (sempre que toquen), la seva força, la seva persistència i el fet de ser espavilat li fan dirigir l'orquesta com qui no vol la cosa. Avui sembla que ha començat a fer un tomb de confiança. Sembla que ja no s'enyora tant i se'l veu molt més feliç. Quasi com el Rafa.
Avui el Rafa ha après a nedar (no us penseu, amb dos-cents flotadors) i a la tarda hem fet pràctiques d'habilitat a un parc infantil on s'ho han passat teta (ells dos i els mosquits que han decidit atacar els blancs). El Rafa ja fa fotos molt xules (algunes de les que hi ha al blog). I el Pipe... el Pipe ves a saber si aprèn o fa veure que no ho sabia i ja va recordant...
De fet, ens ho hem passat molt bé. Ahir vem anar a un happy park, potser una prova massa difícil pels nervis del Rafa, però encara deunidó. El Pipe va demostrar que amb una cosa que sembli un volant als dits, ja no necessita res més.
I el que també hem après aquests dies és que, ara que hem vist molts nens gràcies a les bones capacitats de relacions socials dels dos nens, és que són els més guapos de Valledupar. Ei, de veritat, sense discussió.

;o)
Potser demà o dimecres anem a veure el riu, que es veu que és molt bonic