L'aventura continua

S'ha acabat el viatge, però no pas l'aventura. Només faltaria, l'aventura tot just comença!
A casa han canviat moltes coses: el ritme, els costums, els jocs, els llits, l'habitació, les relacions... Constatem que els nens ocupen molt espai: acaben d'arribar a casa i ja no sabem on posar les joguines... Je, je, i marxar de casa, encara que sigui per unes hores, comporta agafar una pila de coses! I algunes conclusions d'aquests quatre primers dies podrien ser les següents (a part de que nosaltres som uns pares hipernovatos):
1- sembla que els nens s'estan adaptant molt bé a la seva nova família. Hem començat per les presentacions d'avis, tiets i cosins... semblen encantats, sobretot si els fan jugar o els subministren joguines, encara que siguin velles. En general, no es fan gaire estranys, però tampoc es tornen bojos ni perden els referents del darrer mes (o sigui, naltrus). La veritat és que mirem de no apretar-los molt en aquest aspecte i intentem anar introduint novetats sense presses (però sense pauses, també).
2- el jet lag existeix. Els pares, amb la son acumulada del viatge ja ens hauríem adaptat amb un dia de fer una dormida ràpida per recuperar (com si fos d'una bona farra, jua, jua...). Però els nens és moooolt pitjor. Fins i tot allò que diuen que es recupera una hora cada dia ens sembla molt optimista. Avui ens hem llevat a les deu tocades (i és un gran rècord), tenint em compte que allà ens llevàvem a les sis... però el problema és el que costa anar a dormir i a casa hi ha una marxa a hores intempestives...
3- els nens estan més tranquils, encara no pas tant com voldríem, però... pau i que duri!
4- les nits es fan més llargues: abans dormíem d'una tirada, ara a la nit hi ha moltes passejades i estades en les habitacions de pares i nens
5- de moment, no enyorem pas Colòmbia... però el gran record que ens deixa segur que ens ho farà fer aviat. Sens dubte han estat les nostres millors vacances junts


Encara dubtem si el blog s'ha d'acabar aquí o ha de continuar. La idea era que aquest fos un blog del viatge i, per tant, no té gaire sentit continuar-lo... encara que si mai en tenim necessitat potser hi anirem fent algun post de tant en tant.
El cas és que estem molt contents si l'heu seguit i us ha servit per saber coses de nosaltres i més si us ha agradat. Per nosaltres ha estat una cosa fantàstica... una manera de tancar el dia amb un resum/reflexió que ens ha ajudat a anar entenent el que anàvem vivint. També han estat super fantàstics tots els comentaris i ànims que ens heu fet arribar (via comentari i via email). Moltes gràcies a tots!!!
I tampoc vem tardar gaire a adonar-nos que aquest blog algun dia pot ser d'interès per als seus protagonistes principals: el Pipe i el Rafa. Per tant, Rafa i Pipe, esperem que els de google ens el guardin prou temps i, si és el cas, tan de bo que us agradi i/o que us ajudi a recomposar la vostra història. Ah! I recordeu de llegir-lo al revés (o sigui, per ordre cronològic), que us serà més fàcil. Un petonàs dels papis.