a fer maletes

Els nens ja tenen passaport i al Consulat espanyol ens han assegurat que demà de 8 a 10 del matí podem anar a recollir el visat d'entrada a l'espai Schengen. Realment, què fàcils que estan sent les gestions a Bogotá! Molt professionals i còmodes. Llàstima del trànsit.
I ara que els nens ja dormen (al Pipe li falta una mica) ens toca tornar a fer maletes. Clar que amb aquesta vocació de família dels cargols que tenim, ja hi estem agafant una mica de traça.
Avui, gestions a banda, ens hem dedicat a fer hostal i un parell de passeigs pel barri. I unes quantes trucades i missatges per preparar la tornada, que hem fet mentre queia el diluvi de torn (avui, per primera vegada aquests dies, amb pedregada inclosa). Per tant, tenim poques fotos noves.
Això de preparar la tornada fa una mica de vertigen. Potser no tant com l'anada, però deunidó. El viatge serà molt llarg (toca escala a Madrid), comença a una hora en la que els nens habitualment ja dormen, cal ser molt d'hora a l'aeroport i per postres ara toca jet lag del de debò (ja que perdem les sis hores que vem guanyar a l'anada).
Però sobretot perquè dimecres (o potser dijous) comença una part diferent de l'aventura. Toca jugar a casa. És cert, que mentre els pares no treballem de nou, la rutina que creem serà una mica falsa, però després de la dura prova del viatge (per la que ens hem entrenat molt), comença la prova del dia a dia a casa; sense hotels, sense piscines, platges, peixets o parcs al ritme que hem anat fins ara.
Fa només dues setmanes i mitja, aquesta entrada a la rutina de casa s'ens feia molt complicada. Els nens són molt macos i eixerits a les fotos, tenen molts moments fantàstics cada dia, i són encantadors, però són moguts i tenen estones difícils (cada dia, unes quantes vegades)
És cert que creiem que anem progressant. La primera setmana el Pipe costava de fer dormir perquè quan es feia fosc li entrava la por i l'enyorament. Ara, segueix costant perquè després de sopar li agrada fer el seu xou i s'ho passa pipa i es fa un tip de riure veient-se a ell mateix i porta un esverament de ca l'ample. Sembla clar que el nen està millor, però el resultat és similar. El Rafa quan es posa nerviós (avui ja ho ha fet cinc minuts després de llevar-se) es descontrola molt. És cert, que cada vegada podem demanar-li més coses perquè cada vegada és més capaç de veure què està fent malament i pot reaccionar a temps. I ho entén, i va acceptant les regles del joc... i sembla que les vol anar complint més... Però moltes estones es segueix fent trampes a ell mateix.
Com reaccionarem a casa? Com viuran el conèixer les persones de l'entorn familiar i d'amics que els espera més enllà dels pares?
No ho sabem. En tot cas, si hem de fer cas del que diu el Rafa i del que mostra el Pipe en les trucades, sembla que comencen a tenir ganes d'entrar en aquesta nova part de l'aventura. Ja falta poc.

Fotos del dia.
Fent un mos a una pastisseria a tocar de l'hostal. Ens donen uns colors i uns fulls per a què els nens pintin. Olé. Al Rafa li ha encantat. Demà hi tornem!

Acabem amb la censura! Per fi una foto del Rafa emprenyat (en aquest cas, perquè no pot anar a jugar al parc perquè està inundat). Aquí fa broma, però no és massa diferent de la cara que hi posa quan ho està de debò. 

La nostra habitació s'ha tornat a convertir en la sala de reunió i jocs de la canalla de l'hostal (tret dels nadons, clar). Sociables, certament, en són molt.

 

Part del xou del Pipe d'aquest vespre. Segurament ja es deu haver emprovat totes les sabates dels pares i el germà.