Ja ens hem adaptat del tot a Bogotà. Després de saber que tots hem dormit perfectament aquesta nit... ens hem adonat que havíem dormit amb la finestra oberta! I, com que hem vist que feia solet, ens hem vestit en màniga curta.
Aquest matí hem anat d'excursió a la Catedral de Sal, considerada la primera meravella de Colòmbia. Ha estat molt bé. Ens ha sorprés que els nens no han tingut por quan hem passat per algun tram molt fosc. Es tracta d'un trajecte a peu d'uns 800m dins d'una mina de sal fins arribar a la catedral. Hi ha llocs veritablement espectaculars. Per als nens ha estat més aviat avorridot (ens pensàvem que els agradaria més, perquè ens ho havien aconsellat molt per a fer en família), però ho han resistit estoicament. El peatge ha estat tornar carregant al Pipe a coll i amb el Rafa al cotxet.
Sortint hem agafat un trenet que fa una volta al centre històric de Zipaquirà, molt bonic.
Per la tarda, hem fet una volta en cotxe al centre de Bogotà cantant sota la pluja.
L'entrada a la mina que porta a la Catedral de sal. Quan hem sortit, hi havia una gentada que esperava per entrar. Sort que hi hem anat d'hora!
Els homes de casa disposats a fer el trajecte sota terra...
Un dels punts del recorregut on es pot veure una panoràmica de la catedral. És enorme.
El pessebre de pedra és el que més ha agradat al Pipe (després del suc de móra, naturalment...)
Una de les entrades a la catedral. És a 180 metres sota terra i és clar fa baixada...
Quan s'ha de caminar gaire estona, el Rafa no pot resistir la temptació d'anar a coll. Aquí estava enfadat perquè el Pipe anava en cotxet i ell no. Això que a l'hora d'esmorzar ha dit que ell no aniria en cotxet en tot el dia...
Una de les escultures de la mina
En aquest bar hem fet el café més profund de la nostra vida
Després de la visita hem vist una pel.lícula en 3D sobre la creació de les mines. Ha estat força bé. El Pipe, tot i que al principi semblava molt interessat, se n'ha cansat de seguida (i se n'ha assabentat mitja sala...)
Al trenet, amb ganes de gaudir del viatge
Arquitectura típica
L'interès dels nens s'ha esvaït ràpidament davant del cansament i la comoditat del viatge...
Zipaquirà és una ciutat molt animada (al menys avui)
Aquests dies hi està havent inundacions importants a Colòmbia. Aquest és el riu Bogotà que ha desbordat (fixeu-vos en la casa: gairebé només es veu la teulada...) i, amb el que està plovent, en tenen per dies.
Hem dinat en un restaurant tradicional i hem menjat superbé. Els nens han disfrutat tant del menjar, que ballaven de contents.
Les parets estaven plenes de cartells d'aquest estil ;O)
Mentre dinàvem ha fet un xàfec de ca l'ample. Hem decidit mantenir la visita prevista al centre de la ciutat amb l'esperança (frustrada) que deixés de ploure. Aquesta ermita és el lloc on es va fundar Bogotà fa uns 500 anys.
Carrers del barri de la Candelària (la pluja va in crescendo)
Hem intentat veure el canvi de guàrdia, just quan s'ha posat a ploure més. Aquí el Rafa, protegint-se de la pluja. Nosaltres no hem ni obert els paraigües, no ens hem atrevit a sortir de sota el balcò on ens protegíem de la pluja.
La Plaça de Bolívar. Al fons el Parlament.
El Parc Nacional. És com una muntanya dins de la ciutat, i això que no és el més gran de la ciutat...
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada