PRIMICIA: ja tenim el document!!!

Aiò vol dir que demà marxem cap a Bogotà :O)

La successió d'esdeveniments segons l'Agència Ros (via sms) ha estat:

• 8:00 h situats a la graella de sortida (tot i que a les rondes classificatòries va quedar en primera posició, es desconeix la posició a la graella de sortida)
• 8:28h document elaborat. Cal esperar que la registradora prengui possessió i parli amb el delegat abans de signar
• 9:39h document signat
• 10:ooh document segellat! oeee... només cal portar-lo a l'ICBF i obtenir el justificant de recepció, això sembla fàcil! L'ajudant assignat per la nostra advocada encara no ha arribat...
  

Segons les notes d'agència, la successió d'esdeveniments és inenarrable via SMS. Si de cas el Xevi ja us en farà 5 cèntims a l'entrada del vespre. Mentrestant, disfrutarem de Valledupar les hores que ens queden... ;O)

Dues imatges del radiant dia d'avui des de la finestra de la nostra habitació. Al fons el centre comercial que ens ha ocupat algunes hores...

ja som uns bons pares?

Aquest és el primer títol que se’ns ha acudit, de tanta satisfacció com ens dóna veure que som capaços “d’aguantar” els nens un de sol amb dignitat i per un temps una mica llarg. Je, je, som conscients que això tot just comença i que el que ara són flors i violes aviat girarà. Però estem tant sorpresos d’haver-ho aconseguit! Si ens ho haguessin dit la setmana passada ens haguéssim fet un panxot de riure!!!

Però el veritable protagonista d’avui ha estat el Xevi que ha suportat el caos del registre civil i ha passat uns nervis brutals. Quan a les 9 del matí ha arribat al registre, li han dit que a les 14h li tindrien a punt els documents... Això ens posava en un dubte: intentem tenir vol a Bogotà per avui? Ho hem mirat i sí: hi havia possibilitat, però era un risc perquè no sabíem si tindríem el paper o no. Vista l’experiència d’ahir... La resta de possibilitats tampoc eren massa esperançadores: per demà només hi havia vol a les 10h del matí (i caríssim) i per dijous, tot i que hi havia molt pocs passatges, teníem alguna possibilitat als vols de les 10h i de les 19h. Així que hem decidit anar a la piscina i no comprar el bitllet fins tenir el paper als dits.

A les 14h el Xevi ja era al registre i ha aconseguit ser el segon de la cua. Pel que explica, tant al matí com a la tarda, el caos era impressionant. Quan li ha tocat al Xevi, ha saltat el sistema informàtic a mig fer el document del registre de naixement del Rafa (sí: aquí funcionen diferent, a nosaltres també ens va costar d’entendre. El registre de naixement del Pipe el va fer un notari i això va anar perfecte, ahir). Ens han tingut pendents del telèfon fins a les 17h en què ens han confirmat que no hi havia res a fer fins demà al matí. Ara sí, supernervis: què fem amb els bitllets d’avió? I amb els hotels? Al nostre hotel estaven pendents si ens quedàvem avui o no...

Per postres el nostre hotel està atapeït i si ens descuidem no ens deixen quedar els dos dies més que ens caldran si tot va bé demà... Ens han explicat que hi ha un congrés de miners (quina coincidència!) i que tot està ple a Valledupar i nosaltres ens hem fet la peli que això pot tenir a veure amb les enormes dificultats a trobar vols... Demà ja és impossible volar a Bogotà.

Aquesta vegada per a reflexionar, com que els nens ja estaven cansats d’esperar a l’hotel, hem decidit anar a veure la rotonda de la senyora i anar a berenar a cal Juan Valdez (boníssim!). Al Centre Comercial hi ha el pessebre parat (i la casa del pare Nadal també, tipus Hansel i Gretel...) i al Xevi se li ha acudit explicar-los el pessebre tot esperant que ens servissin el berenar. Se’ns ha acudit que la nostra història té diversos punts de coincidència amb la bíblica... i ens hem fet un tip de riure (viatge a la capital, registrar el nen, no trobem vol i hotel... esperem no acabar dormint tots quatre a una establia :O)

En acabat, cap a sopar i amb la panxa plena ho hem vist més clar. Hem decidit tirar-nos a la piscina i hem comprat bitllets per a l’avió del dijous a les 10 del matí. Ja ens tornem una mica colombians. A les 8h serem al registre per a obtenir el document i tenim fins a les 10h per a fer el canvi de vol (dues hores: on vas a parar! si n’hi ha de sobres...). Creueu els dits per nosaltres, a veure si ens en sortim i encetem el desembre a Bogotà! Aquest serà el primer pas de tornada cap a casa... I resant perquè a Bogotà la sort a l'hora de fer gestions es capgiri i les coincidències de la nostra història no tinguin a veure amb la vaga dels pilots d'Iberia...

La senyora de la rotonda es deia Consuelo Araújo Noguera àlies "La Cacica". Política, escriptora i gran impulsora de la música Vallenata, va arribar a Ministra de Cultura al govern d’Andrés Pastrana. Per Nadal hi han posat aquests ninotets. Al fons s’intueix la meravella de paisatge que envolta aquesta ciutat. Ens sabrà greu marxar, perquè això és preciós...

I, com que avui ha estat un dia pobre en fotografies, n'afegim unes quantes d'arxiu per allò que una imatge val més que mil paraules (totes són de Cartagena menys la primera)...

Ahir el Pipe, quan vam anar al despatx de la psicòloga de l'ICBF, li va prendre una nina de la taula i va començar a cuidar-la. Ella va estar molt contenta perquè sembla ser que abans aquesta nina li feia por al Pipe. Aquí us l'ensenya (home, potser tenia una mica de raó el Pipe amb això de tenir por...)
El Rafa a la platja de Bocagrande. Va insistir que li fessim la foto amb la mà al cap. Pot ser després de policia, metge i taxista, voldrà ser model?

En plena activitat, darrera els coloms. Naturalment, el senyor que venia el blat de moro els va renyar... Qualsevol diria que el Rafa està jugant a futbol, oi? Quin estilàs!
El Pipe amb cara de bon nen... ja es començava a deixar fer fotos
Al Pipe li encaaaanta anar a coll (ja ho sabeu: quan tornem s'accepten voluntaris! és clar que ja tindrem cotxet...). Això ens ha suposat més d'un conflicte amb el Rafa, que també ha fet bastant coll. Tenim les esquenes...

Vaja dia!!!

Començarem per la bona notícia: ja tenim sentència!!! Tanmateix, podem dir per unanimitat (de la majoria adulta, és clar) que ha estat el pitjor dia del viatge a Colòmbia. La mala notícia és que tot pinta que això pot empitjorar. I no ha estat a causa dels nens que, pobres, han resistit estoicament els esdeveniments de la jornada.
Avui rajarem una mica (bé ens hem d'esbrevar, oi?), així que us avisem i si de cas passeu directament a les fotos, que la resta és més aviat terapèutica per a nosaltres.
Nosaltres sabíem, per la nostra advocada, que suposadament avui tindríem sentència. Quan la vam trucar ahir per saber com havíem de quedar, ens va dir que no patíssim, que l'esperèssim a l'hotel i que ja ens trucaria (aquí us hem d'aclarir que aquesta senyora té el convenciment que amb dos nens et pots passar totes les hores que calgui en espera de la seva trucada i que per tant, no cal planificar res si no que has d'estar a la seva disposició...uf!). En fi, cap a les nou, ens ha trucat el seu ajudant a Valledupar i ens ha dit que ella anava tard i que podíem anar adelantant feina, anant al banc a pagar per avançat uns certificats que ens calen (les taxes, com si diguéssim). La gestió ha costat més de dues hores. En bona part gràcies a l'ajut de l'ajudant. Tot i que ho vam demanar, no ens ha dit que portéssim uns documents i, és clar, no els duiem. L'entrebanc s'ha resolt anant a una notaria bonsai a imprimi-los (milions de gràcies a qui va inventar el núvol!!!!) .

Aquesta és la notaria. fixeu-vos que el que hi ha darrera l'ordinador és un mirall! la foto és presa des de la porta...

Al banc l'ajudant s'ha fet un lio impressionant per a omplir dos formularis (dels quals tenia model) i on només havia d'omplir 4 camps (nom del nen, núm. document identitat, cost del certificat i motiu pel que es demana). Ha tardat 30' ha omplenar els dos formularis i ha hagut de trucar 2 vegades per demanar instruccions! Per postres, quan ens ha lliurat els formularis plens a nosaltres que fèiem cua per pagar, va i ens diu que s'ha equivocat de cua i que n'hem de fer una altra!!! a tot això el Pipe ja dormia i el Rafa jugava amb un cotxe. El Rafa ha triomfat amb el seu cotxe i ha fet una pila d'amiguets que, avorrits com ell, han estat encantats de jugar amb ell (que bé!!!). Incís: aquí els nens estan de vacances de Nadal (1 mes!)
Respirem: ja som a la cua bona, només cal esperar. Trucada de l'advocada: que un vagi pitant al Palacio de Justícia, no ens podem esperar a tenir-ho tot pagat. Ens hem partit: el Xevi i el Pipe cap al Palacio i el Rafa i jo al banc. Quan ja faltava poc pel meu torn, veig una pila de gent fora del banc i que s'acumulava gent que volia sortir. Havíen tancat les portes amb un cadenat i tothom tant tranquil... Observant la situació, he arribat a la conclusió que el guarda de seguretat havia anat al lavabo... Per cert, sabeu com es diuen els formularis? Comprovante de pago y recaudo rápido (jua, jua, que em trenco...).
Mentre, el Xavi i el Pipe han anat al jutjat on han signat la sentència (el Xavi), l'advocada l'ha renyat per anar amb un nen ("que així no es pot fer feina") i li han dit que la secretària que havia de signar les còpies necessàries no hi era (treballava des de casa i que "d'acord, torni a les 14h a recollir-les". Com qui diu hem arribat alhora a l'ICBF. El Rafa estava ansiós per donar a la Zobeida i la Rita les dues joguines que havien comprat per als nens de l'ICBF. Han estat molt contentes de rebre-les. Elles feien molt goig perquè avui han celebrat l'aniversari de l'ICBF i ens hem fet unes fotos de comiat.
A la tarda era prudent que només hi anés un, perquè les gestions eren consecutives i calia anar a tres llocs diferents (i tenia raó: les 3 gestions han significat més de 4 hores de feina). L'entrada ha estat fatal: al jutjat han dit que els papers no estaven i que la secretària no comptava signar els documents fins a les 17 h i el registre tanca a les 16h. L'advocada ha muntat un sacramental i ha aconseguit la signatura a les 15:50h. Naturalment, el registre estava tancat, però l'advocada s'ho ha manegat per entrar i ha aconseguit que els atenguessin, per acabar escoltant amb astorament, que no els ho podien fer pequè ja havíen tancat els ordinadors i que avui hi ha canvi de registradors a tot el país (a causa de les eleccions de fa un mes) i cal actualitzar la base de dades amb els noms nous. Ja és mala sort! Vaja, que demà els registradors a Valledupar ja no seran les persones que avui, si tot hagués anat rodat, haguéssin fet el tràmit i que tot pot ser que fins dimecres no aconseguim el document del registre. De tota manera, el registrador sortint ens ha dit que provem d'anar-hi demà... provarem sort!!! A cal notari cap problema...
I ens hem retrobat al parc infantil Happy City. Avui el Pipe ha decidit no dormir per la tarda i tenir els dos nens tancats més de dues hores a una habitació és jugar-se-la molt... Tot i que ja us podeu imaginar com és el Happy City (però més tronadet), els nens s'ho han passat d'alló més bé (encara que dóna la impressió que s'ho passin més bé als gronxadors... però anar-hi un de sol era una temeritat i a més s'ha posat a ploure). Soparet i a dormir, que avui ha costat una miqueta...
En fi, que no sabem fins quan serem a Valledupar a causa que la sra. secretària ha decidit fer-nos esperar i hem arribat tard al registre precisament el dia que canvien els registradors... i per adobar-ho, hem estat mirant els vols a Bogotà i la cosa està complicada. Tot i amb això, tenim esperança de poder tornar a casa entre el 6 i el 9 de desembre :O)

Com que ens agradaria poder ensenyar els nens d'on vénen tal i com és ara, ens hem dedicat a filmar una mica els trajectes (1':27'' - banda sonora per cortesia del taxista):



D'aquest petit recorregut per Valledupar, no us fixeu en les imatges (que no valen res), si no en la narració del Xavi: entendreu una mica millor el nostre estat d'ànim... (35'')

tres progressos

Segur que cada dia en fem una bona pila de progressos (encara que alguns dies costin més de trobar). Avui n'hi ha hagut uns quants de molt evidents. Per això anem a dormir contents... (bé de moment, encara no dorm ningú, que al Pipe li costarà, encara).
Al matí ens hem tornat a banyar a la piscina de l'hotel de Valledupar. No sabem si els dies que ens queden aquí tindrem oportunitat de tornar-hi, per tant, potser se'ns acaba la temporada d'aigua per uns quants mesos (a Bogotá fa fresca perquè és molt alt i a Catalunya deu fer fred, oi?). El Rafa ja és una mica peix. Avui s'ha posat a la piscina fonda sense flotadors de cap mena i ha nedat sense agafar-se amb ningú. Encara no ha après a respirar mentre neda, però avui ho ha resolt fent servir la tècnica del dia dels peixets. Ha agafat ulleres i tub (regals d'aniversari) i ha nedat amb el cap sota l'aigua. Si ara es veu com entrava ben agafat del pare i inflat de flotadors fa 20 dies a una piscina de poc més d'un pam d'aigua es posa a riure. Ara es llença a l'aigua (de panxa), hi flota... i quasi hi neda. N'ha après molt en poc temps. I sobretot ha demostrat que, tot i que té respecte a l'aigua, és molt valent. Tan de bo tot li fos tan fàcil! Primer progrés del dia.

Per passar estones a l'habitació de l'hotel vem arribar prou carregats amb jocs i joguines des de Catalunya. Als nens els ha fet il·lusió tot el que els hem anat donant o deixant al seu abast. I també tots els que hem hagut de comprar d'emergència (com vem venir sense cotxes?). I també tota la pila de joguines que ens han anat donant en menús infantils d'alguns restaurants. Però alguns jocs no han acabat de triomfar, sobretot els que requereixen concentració, memòria i/o seguir unes regles. L'ajuda de les TIC ens ha anat molt bé en aquest aspecte. Ara que el Rafa ja domina el ratolí (que ràpid que aprèn això la canalla sense que ningú els ho expliqui) ha estat capaç de passar-se hores fent jocs de memòria, d'observació o de lògica. I algun de prou difícil el fa bé. Els jocs d'ordinador tenen l'avantatge que no es deixen fer trampes ni canviar de regles a cada minut i que tenen dibuixets i musiquetes molt atractius. La pega és que ara ja no només hem de limitar els temps de tele... ja també el d'ordinador (com més o menys tothom, no?). Segon progrés del dia, doncs.
I finalment ens hem posat una prova moooolt difícil. Deixar els nens amb només un dels pares durant més de quinze minuts (el nostre rècord fins ara). Avui després de dinar la Teresa ha anat a la perruqueria i el Xavi s'ha quedat dues hores i mitja "solo ante el peligro". La veritat és que el Pipe ho ha posat fàcil: s'ha adormit abans de dinar (ens hem hagut d'endur el seu dinar a l'hotel) i, amb una petita interrupció en arribar a l'hotel) ha fet una migdiada de llarga durada. Mai no havia dormit tanta estona al migdia en tots aquests dies! A més el Rafa ha estat molt bé i, per tant, tot ha anat oli en un llum. Per postres, quan ha arribat la Teresa ha fet una pluja d'aquelles grosses del tròpic i no hem sortit de l'hotel. Dies enrera això ens hauria significat una guerra mundial. I avui hem passat la tarda la mar de calmats i feliços. Serà que anem estant més tranquils? Tot i amb prudència... tercer progrés.
Ah! I un progrés extra (de regal): el Pipe ja ens fa bastants petons... sobretot (la veritat sigui dita) se'ls fa a ell mateix quan es veu al mirall. Es troba irresistible, però ja que es posa autocarinyós, llavors ens en regala uns quants als pares i al germà. Ole ole.

Aquest matí el Rafa ha estat supercontent quan ha descobert una tovallola a la seva mida (ens hem equivocat i en lloc de la de bany, n'hi hem donat una de mans... ;o)

 El Rafa buscant el tresor

 Vestio pa matá (je, je, però de peixets no n'hi ha a la piscina i amb aquesta arma...)

Un viatge un pèl pesat

Avui ens hem decidit a posar a prova la resistència dels nens i, sobretot, la nostra. Entre taxis i bus el viatge d'hotel a hotel ha començat a les nou tocades del matí i ha acabat a les vuit del vespre. Ara ja estem "preparats"per al viatge de tornada.
Sort n'hi ha hagut que els nens han dormit una bona estona (dues de les més de vuit hores de viatge) i que la resta ho han portat prou bé. Perquè entre cues, retards organitzatius, peatges i mals dissenys aquest viatge semblava no acabar-se mai. Això sí, quan hem arribat, aquesta mena de retorn a casa (a ells el nom de Valledupar no els diu massa res (segurament no n'havien sortit mai fins fa quinze dies), però a l'hotel ja hi havien estat (amb nosaltres fa dues setmanes) i s'han emocionat molt (massa i tot). Però vaja, al final prou bé.
Avui anem de vídeos: el Rafa enganxant-se a les TIC ,,,

el Pipe ballant a l'habitació de Cartagena...

l'estona tranquil·la del viatge (els nens dormint)...

un exemple del paisatge: la zona de la Ciénaga (uns aiguamolls enormes)

anècdota matinal i ja tornem a fer maletes

Avui ha estat el darrer dia a Cartagena. Aquests dies el Rafa ha passat molts gelos del Pipe, potser perquè el Pipe està una mica pioquet i el mimem una mica. A ell també li dediquem molt temps, però ha accentuat les seves actuacions com a bebé. I com que aquests dies fem passejadetes per la ciutat, se li ha accentuat la necessitat que el portem a coll. Aquest matí ha demostrat fins on és capaç d'arribar quan, en no voler-lo dur a coll (acabàvem de sortir de l'hotel) s'ha assegut a la vorera ,veient que l'esperàvem pacientment que acabés de reposar, s'ha posat a plorar foramida i a dir que li feia molt mal la cama i que no podia caminar. Nosaltres ja sabíem que era una mentidota, però la gent que passava, no.
Amb això hem pogut comprovar de primera mà la sensibilitat que té la població colombiana vers el maltractament infantil (malauradamet en aquest país, és un problema molt greu). Al cap d'un moment s'ha aturat un home preguntant què passava i ha intentat donar un cop de mà convencent el Rafa de lo grandot i valent que és (infructuós...), però la sorpresa ha estat quan ha arribat un policia perquè una persona l'havia alertat que hi havia un nen plorant al carrer. Je, el Rafa de gran vol ser policia i s'ha quedat de pedra. Sort que el policia ràpidament ha vist de què anava el tema i ha marxat. Això ha servit per aixecar el Rafa... i tornar a ser el de sempre: caminar sense problemes, saltant i corrent quan li ha vingut de gust, i insistint de tant en tant en la necessitat imperiosa que el portem a coll. Malgrat tot, ha millorat molt el seu comportament respecte els primers dies i continuem treballant... ell està fent un esforç molt gran i se'n va sortint. Endavant Rafel!
A la tarda hem visitat el castell Sant Felip de Barajas. Molt xul.lo. Hi volíem anar en taxi, però al final hem arribat xino-xano. Us posem unes fotos de la visita i ens en anem a fer les maletes, que demà tornem altra vegada a Valledupar. 8 hores de viatge en bus! a veure si ho resistim...

Hem fet el cim!
Hi havia aquesta bandereta
Des del castell hi ha unes grans vistes de la ciutat antiga
Típica postura del Pipe que significa: ja en tinc prou de caminar, ara em portes a coll! de bon rotllo, eh? (quan no hi ha tan bon rotllo hi afegeix banda sonora ;O)
Ens ha sorprès molt veure que el castell està fet de blocs de corall i totxo! es nota que som a un mar tropical...
El Rafa continua amb la dèria dels canons... (je, je el Pipe també s'hi ha enfilat, però pensant-se que era un cotxe...)
Vista del recinte superior. Hi havia una gentada!
Ni idea de què estava fent el Pipe, però la foto és maca, no?
El Rafa fent-nos de guia cap a la sortida del castell. Deia: seguiu-me!
Mitja tarda al castell

doping

Aquest matí ens hem llevat amb un diluvi. És la primera vegada que veiem ploure a Colòmbia abans de les tres de la tarda. Sortosament a les 8 ja feia estona que no plovia i és increïble com s'han eixugat els carrers. Nosaltres haguéssim volgut anar a l'illa Rosario a fer platjeta (je, je, els que ens coneixeu bé deveu estar al.lucinant amb tanta platja... i és que els nens fan canviar les prioritats en un temps rècord!), però amb la pluja hem pensat que si de cas ja ho provarem demà. I ara mateix, no tenim clar ni si ho provarem...
Hem donat un volt per la ciutat, fet dues paradetes per fer sucs de fruita (mmmmh!!!! al lloc on anem n'ofereixen 20 de diferents!), una visita al museu de l'or (consensuada entre els quatre) i ens ha agradat molt! petitet, però molt ben fet. I (sorpresa!) hem dinat en un McDonalds! (el que us dèiem de les prioritats...). Hi havia un parc infantil i el Rafa ha xalat d'alló més. Llavors hem anat a la platja de Bocagrande. Bruuuutal!!! no ha començat massa bé, no... ens han vist la cara de passarells i només posar el peu a la platja ja ens han venut ostres (tipus succedani) i ens han fet un massatge. Fins ara no ens havien pillat, però aquests dos ja ens han immunitzat per la resta del viatge.
La platja de Bocagrande és una enoooorme zona hotelera amb una vista privilegiada de la ciutat antiga i amb un mar embravit i poc profund (al menys avui). Genial per a banyar-se amb marxeta... El Rafa s'ho ha passat pipa amb les onades i fent un castell de sorra mentre el Pipe feia migdiada i hem tingut per companyia uns quants pelícans pescant a tocar de la costa (uau!). De tornada hem volgut assegurar la jugada i anar a veure la posta de sol. Avui sí que hem arribat a temps. Tant, que hem agafat fred i hem hagut de marxar abans de l'hora... ;O)
Cap a casa (pels nens, cada hotel és casa seva...), dutxa i a sopar. El Rafa ha descobert un joc de trobar parelles a l'ordinador i hi està enganxat. Ho fa prou bé! Hem sopat, a petició dels peques, a un lloc on donen un ou Kinder amb el menú infantil i com que s'havien portat superbé (cosa que depèn gairebé en exclusiva del Rafa), hi hem anat. Com els ha agradat! (la caixa i el regal de l'ou kinder, és clar, el menjar és el de menys...).
La reflexió vespertina d'avui és que potser tant bon dia ha sigut conseqüencia del dopatge a què els hem sotmès: el Pipe d'Apiretal (la tos persisteix i sembla que té dècimes, només a estones, o patiu!!!) i el Rafa de mareta. Ara tots dormen. Nanit, que trona...

Aquí els rens s'han de protegir del sol
Al matí hem visitat la Universitat, aquí també estan de protestes per una universitat pública
Després els nens ens han dut a passejar per les defenses de la ciutat

La ciutat antiga des de Bocagrande
Construint el castell
Per ser el primer castell (amb vocació de ser-ho) que fa el Rafa, no està malament, oi? Amb la cantera a primer pla i la xarxa de transports al fons...
Els primers intents castellers després de la migdiadeta. El Pipe ha al.lucinat quan ha vist la seva foto dormint... avui ha descobert la veritable dimensió de la fotografia!
Tots a punt per a veure la posta de sol? diuen que des d'aquest baluard és la millor de Cartagena...El Rafa en un rampell de defensa patriòtica de la ciutat de Cartagena (veu corsaris a tot arreu...)
Fins aquí hem arribat de la posta de sol. Prometia, eh? potser demà hi tornem... és a tocar de "casa"Els nens ja comencen a col.laborar en les tasques qüotidianes... je, je, al Pipe li encanta fer com que ens vesteix i donar-nos menjar...
Novetat d'avui: el Pipe es deixa fer fotos!!! i li agrada la xocolata... (això no és cap novetat :O)
El Rafa s'ha col.locat la capsa del menú al cap com si fos el casc d'una estàtua que ha vist. S'hi ha estat una bona estona!!!

turisme familiar

Ahir vam poder veure que Cartagena era una ciutat encantadora i avui ho hem confirmat. La veritat és que teníem intenció d'agafar una llanxa i anar a banyar-nos en una platja paradisíaca, però hem fet tard i hem decidit deixar-ho i fer turisme tranquil.let per la ciutat. Al matí hem fet un volt per les muralles i després el Xevi i el Rafa han fet un banyet a la piscina abans de dinar. Després migdiadeta del Pipe, tele del Rafa i algunes indagacions sobre l'estat del nostre expedient. Hem decidit que ens quedem dos dies més a Cartagena, perquè sembla que com a molt d'hora no tindrem sentència fins dilluns. La idea és tornar a Valledupar el dissabte i creuar els dits per tenir sentència dilluns.
A la tarda hem fet l'activitat més exòtica per a nosaltres: pujar a un cotxe de cavall per a fer una visita comentada a la ciutat. El Pipe està emocionadíssim amb els cavalls!! Vista de la posta de sol des de la muralla (hem fet tard altra vegada...), sopar de pizza i a dormir. Demà serà un altre dia.