Avui rajarem una mica (bé ens hem d'esbrevar, oi?), així que us avisem i si de cas passeu directament a les fotos, que la resta és més aviat terapèutica per a nosaltres.
Nosaltres sabíem, per la nostra advocada, que suposadament avui tindríem sentència. Quan la vam trucar ahir per saber com havíem de quedar, ens va dir que no patíssim, que l'esperèssim a l'hotel i que ja ens trucaria (aquí us hem d'aclarir que aquesta senyora té el convenciment que amb dos nens et pots passar totes les hores que calgui en espera de la seva trucada i que per tant, no cal planificar res si no que has d'estar a la seva disposició...uf!). En fi, cap a les nou, ens ha trucat el seu ajudant a Valledupar i ens ha dit que ella anava tard i que podíem anar adelantant feina, anant al banc a pagar per avançat uns certificats que ens calen (les taxes, com si diguéssim). La gestió ha costat més de dues hores. En bona part gràcies a l'ajut de l'ajudant. Tot i que ho vam demanar, no ens ha dit que portéssim uns documents i, és clar, no els duiem. L'entrebanc s'ha resolt anant a una notaria bonsai a imprimi-los (milions de gràcies a qui va inventar el núvol!!!!) .
Aquesta és la notaria. fixeu-vos que el que hi ha darrera l'ordinador és un mirall! la foto és presa des de la porta...
Al banc l'ajudant s'ha fet un lio impressionant per a omplir dos formularis (dels quals tenia model) i on només havia d'omplir 4 camps (nom del nen, núm. document identitat, cost del certificat i motiu pel que es demana). Ha tardat 30' ha omplenar els dos formularis i ha hagut de trucar 2 vegades per demanar instruccions! Per postres, quan ens ha lliurat els formularis plens a nosaltres que fèiem cua per pagar, va i ens diu que s'ha equivocat de cua i que n'hem de fer una altra!!! a tot això el Pipe ja dormia i el Rafa jugava amb un cotxe. El Rafa ha triomfat amb el seu cotxe i ha fet una pila d'amiguets que, avorrits com ell, han estat encantats de jugar amb ell (que bé!!!). Incís: aquí els nens estan de vacances de Nadal (1 mes!)
Respirem: ja som a la cua bona, només cal esperar. Trucada de l'advocada: que un vagi pitant al Palacio de Justícia, no ens podem esperar a tenir-ho tot pagat. Ens hem partit: el Xevi i el Pipe cap al Palacio i el Rafa i jo al banc. Quan ja faltava poc pel meu torn, veig una pila de gent fora del banc i que s'acumulava gent que volia sortir. Havíen tancat les portes amb un cadenat i tothom tant tranquil... Observant la situació, he arribat a la conclusió que el guarda de seguretat havia anat al lavabo... Per cert, sabeu com es diuen els formularis? Comprovante de pago y recaudo rápido (jua, jua, que em trenco...).
Mentre, el Xavi i el Pipe han anat al jutjat on han signat la sentència (el Xavi), l'advocada l'ha renyat per anar amb un nen ("que així no es pot fer feina") i li han dit que la secretària que havia de signar les còpies necessàries no hi era (treballava des de casa i que "d'acord, torni a les 14h a recollir-les". Com qui diu hem arribat alhora a l'ICBF. El Rafa estava ansiós per donar a la Zobeida i la Rita les dues joguines que havien comprat per als nens de l'ICBF. Han estat molt contentes de rebre-les. Elles feien molt goig perquè avui han celebrat l'aniversari de l'ICBF i ens hem fet unes fotos de comiat.
A la tarda era prudent que només hi anés un, perquè les gestions eren consecutives i calia anar a tres llocs diferents (i tenia raó: les 3 gestions han significat més de 4 hores de feina). L'entrada ha estat fatal: al jutjat han dit que els papers no estaven i que la secretària no comptava signar els documents fins a les 17 h i el registre tanca a les 16h. L'advocada ha muntat un sacramental i ha aconseguit la signatura a les 15:50h. Naturalment, el registre estava tancat, però l'advocada s'ho ha manegat per entrar i ha aconseguit que els atenguessin, per acabar escoltant amb astorament, que no els ho podien fer pequè ja havíen tancat els ordinadors i que avui hi ha canvi de registradors a tot el país (a causa de les eleccions de fa un mes) i cal actualitzar la base de dades amb els noms nous. Ja és mala sort! Vaja, que demà els registradors a Valledupar ja no seran les persones que avui, si tot hagués anat rodat, haguéssin fet el tràmit i que tot pot ser que fins dimecres no aconseguim el document del registre. De tota manera, el registrador sortint ens ha dit que provem d'anar-hi demà... provarem sort!!! A cal notari cap problema...I ens hem retrobat al parc infantil Happy City. Avui el Pipe ha decidit no dormir per la tarda i tenir els dos nens tancats més de dues hores a una habitació és jugar-se-la molt... Tot i que ja us podeu imaginar com és el Happy City (però més tronadet), els nens s'ho han passat d'alló més bé (encara que dóna la impressió que s'ho passin més bé als gronxadors... però anar-hi un de sol era una temeritat i a més s'ha posat a ploure). Soparet i a dormir, que avui ha costat una miqueta...
En fi, que no sabem fins quan serem a Valledupar a causa que la sra. secretària ha decidit fer-nos esperar i hem arribat tard al registre precisament el dia que canvien els registradors... i per adobar-ho, hem estat mirant els vols a Bogotà i la cosa està complicada. Tot i amb això, tenim esperança de poder tornar a casa entre el 6 i el 9 de desembre :O)
Com que ens agradaria poder ensenyar els nens d'on vénen tal i com és ara, ens hem dedicat a filmar una mica els trajectes (1':27'' - banda sonora per cortesia del taxista):
D'aquest petit recorregut per Valledupar, no us fixeu en les imatges (que no valen res), si no en la narració del Xavi: entendreu una mica millor el nostre estat d'ànim... (35'')
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada