Ens van aconsellar molt que marxessim de Valledupar i aprofitessim per fer "vacances" amb els nens. Tot i que no era la nostra idea, en vista que Valledupar ja no donava per gaire més (tot i que hi estàvem bé i ja coneixíem els llocs on anar amb els nens) vem decidir llançar-nos a l'aventura i anar de vacances a la platja.
I això és notícia! En primer lloc perquè els pares no havíem fet mai unes vacances junts a la platja i en segon lloc perquè els nens no havien vist mai la platja!
Santa Marta no és lluny de Valledupar, però hi ha una serralada imponent amb cims de 5.000 m entremig. Per tant, per anar-hi cal donar volta.
Ens hi ha portat per un preu molt baix una treballadora social del propi Institut del Benestar (els que tenien cura dels nens) que ens ha ajudat molt aquests dies: ens ha rentat la roba a casa seva i quan l'hem anat a veure a casa ha fet el que ha pogut pel Rafa i el Pipe. Per tant, avui hem fet el viatge en un turisme la Zobeia, el seu marit i les seves dues filles (poc més grans que els nens) i nosaltres quatre. Tots vuit en un viatge de quasi quatre hores: sense manies (ep, que això aquí és legal, eh?). I com si res. El viatge ha anat molt bé. I potser hem vist una mica més com és el pais. Deunidó. Verdor i aigua, muntanyes i planes, palmes i babaners, arbres brutals i animals (gossos i porcs) travessant carreteres xino xano pel mig dels pobles. I als poble i ciutats un ambientillo... Ben bé, sembla un altre món.
El Rodadero té molta fma, però de moment no ens sembla cap meravella. A la platja ens ha agafat molt mal temps. Al matí ens hem pogut banyar a la platja i a la piscina amb els de l'altra família. El Rafa ha al·lucinat amb les onades, la sorra i la sal. I a la piscina ha seguit amb un progrés increïble en la natació: en cinc dies de piscina ha passat de tenir por d'entrar a l'aigua a llançar-s'hi, nedar una mica sense flotador i posar-se a una piscina fonda amb flotador (i el pare per allà per si de cas). En aquest sentit ha estat una esponja.
I el Pipe també ha progressat, no us penseu: ha passat de no voler ni veure l'aigua a llançar-s'hi sense mirar la fondària ni avisar que l'hem d'agafar. Cert, està agafant confiança, però potser tampoc calia tant.
La tarda, quan la Zobeia i família han marxat, ha estat una mica desastre. Ha plogut a bots i barrals, no hem tingut clara quina activitat fer i, mentre ens ho pensàvem, els nens s'han posat nerviosos i hem tingut una feinada per calmar-los. Sort que hem sopat molt bé i tranquils i que no han posat pegues per dormir (ens havíem llevat molt d'hora: abans de les cinc).
Amb la tonteria, no tenim gaire fotos noves. En pengem alguna de vella.
Aquestes psicòlogues se les saben totes: vuit persones en un cotxe durant quatre hores de viatge!
ResponEliminaSegur que devien pensar: “Del roce nace el cariño y del cariño nace el amor...”