ja som uns bons pares?

Aquest és el primer títol que se’ns ha acudit, de tanta satisfacció com ens dóna veure que som capaços “d’aguantar” els nens un de sol amb dignitat i per un temps una mica llarg. Je, je, som conscients que això tot just comença i que el que ara són flors i violes aviat girarà. Però estem tant sorpresos d’haver-ho aconseguit! Si ens ho haguessin dit la setmana passada ens haguéssim fet un panxot de riure!!!

Però el veritable protagonista d’avui ha estat el Xevi que ha suportat el caos del registre civil i ha passat uns nervis brutals. Quan a les 9 del matí ha arribat al registre, li han dit que a les 14h li tindrien a punt els documents... Això ens posava en un dubte: intentem tenir vol a Bogotà per avui? Ho hem mirat i sí: hi havia possibilitat, però era un risc perquè no sabíem si tindríem el paper o no. Vista l’experiència d’ahir... La resta de possibilitats tampoc eren massa esperançadores: per demà només hi havia vol a les 10h del matí (i caríssim) i per dijous, tot i que hi havia molt pocs passatges, teníem alguna possibilitat als vols de les 10h i de les 19h. Així que hem decidit anar a la piscina i no comprar el bitllet fins tenir el paper als dits.

A les 14h el Xevi ja era al registre i ha aconseguit ser el segon de la cua. Pel que explica, tant al matí com a la tarda, el caos era impressionant. Quan li ha tocat al Xevi, ha saltat el sistema informàtic a mig fer el document del registre de naixement del Rafa (sí: aquí funcionen diferent, a nosaltres també ens va costar d’entendre. El registre de naixement del Pipe el va fer un notari i això va anar perfecte, ahir). Ens han tingut pendents del telèfon fins a les 17h en què ens han confirmat que no hi havia res a fer fins demà al matí. Ara sí, supernervis: què fem amb els bitllets d’avió? I amb els hotels? Al nostre hotel estaven pendents si ens quedàvem avui o no...

Per postres el nostre hotel està atapeït i si ens descuidem no ens deixen quedar els dos dies més que ens caldran si tot va bé demà... Ens han explicat que hi ha un congrés de miners (quina coincidència!) i que tot està ple a Valledupar i nosaltres ens hem fet la peli que això pot tenir a veure amb les enormes dificultats a trobar vols... Demà ja és impossible volar a Bogotà.

Aquesta vegada per a reflexionar, com que els nens ja estaven cansats d’esperar a l’hotel, hem decidit anar a veure la rotonda de la senyora i anar a berenar a cal Juan Valdez (boníssim!). Al Centre Comercial hi ha el pessebre parat (i la casa del pare Nadal també, tipus Hansel i Gretel...) i al Xevi se li ha acudit explicar-los el pessebre tot esperant que ens servissin el berenar. Se’ns ha acudit que la nostra història té diversos punts de coincidència amb la bíblica... i ens hem fet un tip de riure (viatge a la capital, registrar el nen, no trobem vol i hotel... esperem no acabar dormint tots quatre a una establia :O)

En acabat, cap a sopar i amb la panxa plena ho hem vist més clar. Hem decidit tirar-nos a la piscina i hem comprat bitllets per a l’avió del dijous a les 10 del matí. Ja ens tornem una mica colombians. A les 8h serem al registre per a obtenir el document i tenim fins a les 10h per a fer el canvi de vol (dues hores: on vas a parar! si n’hi ha de sobres...). Creueu els dits per nosaltres, a veure si ens en sortim i encetem el desembre a Bogotà! Aquest serà el primer pas de tornada cap a casa... I resant perquè a Bogotà la sort a l'hora de fer gestions es capgiri i les coincidències de la nostra història no tinguin a veure amb la vaga dels pilots d'Iberia...

La senyora de la rotonda es deia Consuelo Araújo Noguera àlies "La Cacica". Política, escriptora i gran impulsora de la música Vallenata, va arribar a Ministra de Cultura al govern d’Andrés Pastrana. Per Nadal hi han posat aquests ninotets. Al fons s’intueix la meravella de paisatge que envolta aquesta ciutat. Ens sabrà greu marxar, perquè això és preciós...

I, com que avui ha estat un dia pobre en fotografies, n'afegim unes quantes d'arxiu per allò que una imatge val més que mil paraules (totes són de Cartagena menys la primera)...

Ahir el Pipe, quan vam anar al despatx de la psicòloga de l'ICBF, li va prendre una nina de la taula i va començar a cuidar-la. Ella va estar molt contenta perquè sembla ser que abans aquesta nina li feia por al Pipe. Aquí us l'ensenya (home, potser tenia una mica de raó el Pipe amb això de tenir por...)
El Rafa a la platja de Bocagrande. Va insistir que li fessim la foto amb la mà al cap. Pot ser després de policia, metge i taxista, voldrà ser model?

En plena activitat, darrera els coloms. Naturalment, el senyor que venia el blat de moro els va renyar... Qualsevol diria que el Rafa està jugant a futbol, oi? Quin estilàs!
El Pipe amb cara de bon nen... ja es començava a deixar fer fotos
Al Pipe li encaaaanta anar a coll (ja ho sabeu: quan tornem s'accepten voluntaris! és clar que ja tindrem cotxet...). Això ens ha suposat més d'un conflicte amb el Rafa, que també ha fet bastant coll. Tenim les esquenes...