Nedant entre peixets tropicals

Avui hem anat d'excursió.
Primer hem anat a l'aquari de Santa Marta. Es tracta d'un espai petitet  i prou antic, però té molt encant i pràcticament només s'hi accedeix per barca (és a una zona no edificada entre el Rodadero i el nucli principal de Sta Marta). Hem vist el xou dels dofins (al Rafa li ha agradat molt), però no pas el del lleó marí perquè segons el seu entrenador avui tenia festa (el lleó). Això i uns taurons molt monos. Les vitrines no eren pas millor que el de l'aquari (universitari) que tenim davant de l'hotel.
En acabar hem anat a Playa blanca. Una cala brutal que estava una mica més enlla (també hi hem anat en barca). Ha estat brutal. El lloc, paradisíac. Una platja molt neta i raonablement tranquil·la, amb uns xiringuitos genials, un bosc ple d'arbres (una mena d'acàcies?) i cactus (sí, sí, creixent de forma natural al mig del bosc) pels voltants, i ens ho hem passat molt bé.
Els nens hi han demostrat que, a part d'hamburgueses, patates rosses o arròs, també saben menjar. El Pipe (bastant llepafils, s'ha acabat mitja sopa de peix que ens havíem demanat per nosaltres i el Rafa pràcticament s'ha menjat quasi tot el peixot que pensàvem que ni es miraria (només el Rafa es sabia el nom, però ara dorm i no el despertarem per preguntar-li).
I, sobretot, el Rafa i el Xavi hem fet snorkel. O sigui, ens hem capbussat amb ulleres i tub per la zona de les roques del final de la cala i hem nedat entre els peixos i els coralls. I n'hem molts. I de moltes espècies diferents. I de molts colors diferents (que són peixos tropicals!!). Ha estat brutal! I el Rafa com un campió demanant-ne més (que encara que no ho sembli no sap nedar, eh!!). Al final ens han fet una foto dins l'aigua amb els peixets que es quedaven més a prop de la platja.
Al Pipe també li ha agradat molt. De fet, hi ha fet una gran migdiada, ha menjat molt i s'ha notat tant que s'ho passava bé, que estava carinyós i tot (avui feia petons!).
Demà marxem cap a Cartagena, que diuen que és la ciutat més maca del país. No comptem a estar-hi massa. Fins i tot, no han descartat que aquesta mateixa setmana puguem tenir sentència.
Ara que ens començàvem adaptar a Santa Marta, també ens sap greu marxar. Realment hi hem estat molt bé. Trobarem a faltar molt la Maria Isabel i la Kelly (les dues nenes adoptades per una parella italiana) i els seus pares. Realment el Rafa i el Pipe hi han fet molta amistat.